On són les robes? on els colors luminosos de les camises blanques de cotó? Aquelles que esperant al viatger que les compri quan plou no les trobrareu, no més veureu un home, amb un cambra fotogràfica, embogit en la melangia d'una tarda menorquina; sempre de safari, els seus lleons: els vermells venecians, els seus elefants:la gris atmosfera els seus antílops: les arcades, les línies, els punts de fuga.
Tinc fotos d'aquests tipus, de carrers infinits, de fanals sense llum, de laberints de finestres, de portalades tancades, d'escales incabables, d'arbres nus de ciutat. Ja te'n lliuraré alguna, t'agraden, ens agraden, tenen alguna cosa, i tant, però ningú sap què. Potser ara, arreu del món, hi ha cinquanta persones, fent una foto semblant; sempre n'hi hauran, són fotos atemporals, són exploradors atemporals tots dos van junts, són el propi temps.
2 comentarios:
On són les robes?
on els colors luminosos de les camises blanques de cotó?
Aquelles que esperant al viatger que les compri
quan plou no les trobrareu,
no més veureu un home,
amb un cambra fotogràfica,
embogit en la melangia
d'una tarda menorquina;
sempre de safari,
els seus lleons: els vermells venecians,
els seus elefants:la gris atmosfera
els seus antílops: les arcades, les línies, els punts de fuga.
Tinc fotos d'aquests tipus,
de carrers infinits,
de fanals sense llum,
de laberints de finestres,
de portalades tancades,
d'escales incabables,
d'arbres nus de ciutat.
Ja te'n lliuraré alguna,
t'agraden,
ens agraden,
tenen alguna cosa,
i tant,
però ningú sap què.
Potser ara,
arreu del món,
hi ha cinquanta persones,
fent una foto semblant;
sempre n'hi hauran,
són fotos atemporals,
són exploradors atemporals
tots dos van junts,
són el propi temps.
Publicar un comentario